Educació crea una guia per afavorir l'ús igualitari del llenguatge a les aules

Està a l'abast de tot el professorat en el portal Reico de recursos web per a treballar la igualtat i la convivència

La Direcció General d'Inclusió Educativa i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport han creat una guia per afavorir l'ús igualitari del llenguatge a les aules, que estarà a l'abast de tot el professorat mitjançant el portal Reico de recursos web per a treballar la igualtat i la convivència als centres educatius a partir del 9 de març (consultar ací).

"El professorat tenim l'obligació, com a docents, de contribuir a fer que el llenguatge deixe de banda les expressions, les construccions sintàctiques i morfològiques o el lèxic que indiquen desigualtat de gènere", ha destacat la directora general d'Inclusió Educativa, Raquel Andrés.

A més, Andrés ha subratllat que aquesta nova guia "no solament és un instrument perquè les i els docents siguem més conscients de la necessitat de fer un ús igualitari del llenguatge, sinó que també és una oportunitat per a obrir la reflexió i el debat entre l'alumnat d'ESO al voltant de l'ocultació i el menyspreu de les dones en el llenguatge, ja que tot allò que no s'anomena no existeix i allò que s'anomena malament, existeix malament".

La 'Guia d'ús de llenguatge igualitari per a la comunicació. Caminant cap a un món més incloent i referenciat' és obra de les professores Elena Simón i Joana Pavia.

En aquest document les autores ofereixen pautes, recomanacions i aporten recursos digitals al professorat per tal d'avançar en l'ús no sexista del llenguatge: "Quan les dones i el que es considera femení es tracta de manera despectiva, insuficient, dissimètrica o imprecisa, el que es produeix és un tractament inadequat de la meitat de la població que, simbòlicament, se situa en posicions inferioritzades d'ocultació, menyspreu o ambigüitat".

Combatre els vicis sexistes del llenguatge

La guia planteja al professorat nombroses solucions per acabar amb el vici sexista de l'ocultació de les dones en el llenguatge, com ara anomenar les dues parts (xiques i xics), utilitzar noms col·lectius (veïnat, ciutadania, professorat), adjectius neutres (associació veïnal, consell ministerial) o la funció en lloc del càrrec (direcció, sindicatura) en compte del masculí comprensiu dels dos gèneres, o bé especificar a continuació i entre comes, quan es tracta de dones i d'homes (d'ambdós sexes, tant dones com homes, etc.).

La guia recomana també evitar els termes dissimètrics que no han arribat a desenvolupar l'ús dels femenins (cavaller, marit…) els doblets aparents, en què el terme femení carrega amb una valoració negativa (verduler/verdulera, fresc/fresca…), així com evitar els renecs, paraulotes, qualificacions i insults que reforcen la idea que tot allò que és femení és degradant (efeminat, tou, fluix, fi…).

Quant a les concordances, la guia aposta per la utilització del femení en primer lloc seguit del masculí (les i els alumnes inscrits en aquest curs) i emprar formes personals o pronominals del verb (a qui s'interesse, s'inscriga, es presente, es designe, se li passarà una enquesta).

En el cas de professions i oficis, la guia posa exemples molt esclaridors: "Quan siga dona, en femení i quan siga home, en masculí. Quan es tracte del conjunt de dones i homes, busquem termes comprensius que no siguen ni desiguals ni dissimètrics. Quan diem que no sona bé, és perquè encara no sona. Repetim-ho perquè es normalitze i deixe de sonar estrany".